dissabte, 4 de febrer de 2012

Cristalls Estrellats

Cristalls estrellats
em recorren les venes
com el verí dels teus mots.

Vull fugir
i corro,
de tant com corro
volo,
però, com un ocell esporuguit
no m'allunyo,
més m'apropo,
i amb paràlisi famèlica
torno,
i exhalo el teu alè.

Em sé rosa tallada,
ciri cremat.
I, bramo, brams d'urgència,
i ploro, plors d'atenció.
Amb calmada calma,
escolto amatent
la resta, i em resto
al ritme monòton
dels teus afinats mots,
que em seguen l'ànima
i m'apaguen del tot.


Febrer 2012

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Ho he lleit en veu alta...És música.

Roser Tena ha dit...

Gràcies Pilar, sóc novella en l'art de deixar llegir el que escric i m'encoratja a seguir oberta els comentaris com el teu Salutacions molt cordials.

McAbeu ha dit...

Et torno la visita que has fet al meu blog. Ens anem llegint!

Miquel Àngel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.