divendres, 3 de febrer del 2012

Basarda

El mateix capvespre
el cos nu,
la pell blanca entresuada
calma i quietud,
no sé qui vols ser tu.

Ara et veig ara t'amagues
no s'hi val amb la recança,
la confiança ja fa dansa
i, no sé què vols ser tu.

En el fons del pensament
de matinada i en silenci,
et figuro cos estant
ben jagut al meu costat,
no sé com vols ser tu.

Se'm confon el pensament
t'imagino talment altre,
seran tristes ses rialles?
Fa basarda i tinc por
i, no sé quan vols ser tu.

1 comentari:

Laura C ha dit...

Roser, aquest m'ha encantat. Tens ànima de poeta. Felicitats!