divendres, 3 de febrer del 2012

Potser és la pluja

Potser és el temps que no escampa, o la pluja que m'agrada, o potser sóc jo amb la pluja que no escampo els records.

Quan no entro en els sentiments em sento feliç, quan entres tu navego entre aigües perdudes dels passats recentment oblidats. Em retornen imatges i paraules que no s'han pronunciat i que nungú va saber dir.
El món se'm torna tèrbol i trist i és quan més sola em sento. No comprenc com va poder passar si jo hi confiava, és la traïció el que el fa tenir por.

Vull i m'obro i què faràs amb mi quan sigui tota descoberta i de magrana madura? Hauràs fet tu el mateix, seràs capaç de donar-te. No vull res material, vull la teva essència, l'interior de cada paraula, el teu pensament et vull saber sense saber res innecessari i, vull temps per observar-te, acaronar-te, sentir-te amb mi. No vull pols ni excuses, vull que vinguis a Montserrat a buscar-me amb bicicleta, perquè sàpigues qui sóc i saber qui ets i si el entrelínies que vaig veure en tu són certes o són il.lusions que no em deixen veure clar perquè tinc els ulls de boira als ulls.

Què llegeixes en mi? De què tens por? Has de fer un salt?  jo també i aquesta distància absurda em fa perdre els teus ulls, la teva cara i només recordo el teu caminar i m' allunyo en els pensaments melangiosos que feia temps havia oblidat.

Si no ens veiem més no haurà estat res i ho tancarem en els oblits de tants altres amors que no van ser i que han quedat darrera la porta dels secrets.

Estic al metro camí de Sant Adrià i com que no tinc paper, escric entre les línies i els espais en blanc de Madame Bovary i tinc la sensació que sempre estic en els llocs i en temps que sobren i que com una captaire m'agafo al paper que queda per conformar-me amb les engrunes que els altres deixen per a mi.
I sé que ara no ha de ser així. Perquè sé el que vull, el que em mereixo i també sé que tu no ets ell.

1 comentari:

Pilar ha dit...

Escriure entre línees en els espais en blanc de Madame Bovary, és una imatge cautivadorament poètica. M'encanta!
T'agrada llegir en veu alta? Si t'animes, passa't per la sala de lectura. Estaré encantada de sentir-te.