Palau de vidre

Tinc els pensaments adormits
de tan lent com el cor batega.
La meva pàtria on regnava
s'ha dissol com l'estiu
la pols a l'era.

El meu país era petit
hi havia riquesa i pau
i un mal averany
el va deixar en sequera.

La guerra i la fam
vam fer drecera,
i vaig deixar
tot el mal que
venia d'enrera.

Amb l'ànima seca
i els ulls inflats
vaig abandonar una terra
on era reina,
del petit palau de vidre,
presonera.

Desmbre 2010