Com una enganyifa
et porto pegat a la pell.
M'esmerço en la pulcritud
i cada dia et desincrusto
amb indiferència,
fregall d'espart.
A punta de dia
Record,
la teva olor
resta impertèrrita,
inalterable, m'amara.
Giro a la dreta, volto
pas enrere, endavant
quin enrenou!
Tens el dies comptats
Record,
avui amagada
t'esperaré
i t'engarjolaré
amb lleixiu del fort.
6 comentaris:
Roser, és tan difícil esborrar els records! M'agrada això de fer-ho amb lleixiu!
Hola Roser, es un placer visitar tu sitio, aunque me cuesta un poquito entender el idioma lo voy descifrando como puedo, pero me gusta hacerlo ya que poco a poco lo voy comprendiendo.
Un gran saludo desde Buenos Aires.
Bonica la poesia, ha quedat perfecte.
Els records, si són bons, que durin i sinó ho són, i no volen marxar del racó de la memòria, sempre els podem ignorar...
Bona nit.
Gràcies a tots pels vostres comentaris m'animen a seguir endavant.
Podem intentar esborrar els records amb múltiples formes però, de vegades, ni així aconseguim que marxin. Aquest comentari no pretén ser un desànim, tot el contrari: recordar llunes de tristesa o d'alegria immensa no ens ajuda a recordar, de vegades, que som vives? I què bonic que és, viure!
Ha estat tot un plaer llegir-te. Seguiré.
Publica un comentari a l'entrada