dimarts, 10 d’abril de 2012

Com una enganyifa

Com una enganyifa
et porto pegat a la pell.
M'esmerço en la pulcritud
i cada dia et desincrusto
amb indiferència,
fregall d'espart.

A punta de dia
Record,
la teva olor
resta impertèrrita,
inalterable, m'amara.
Giro a la dreta, volto
pas enrere, endavant
quin enrenou!

Tens el dies comptats
Record,
avui amagada
t'esperaré
i t'engarjolaré
amb lleixiu del fort.



6 comentaris:

Laura C ha dit...

Roser, és tan difícil esborrar els records! M'agrada això de fer-ho amb lleixiu!

roberto ha dit...

Hola Roser, es un placer visitar tu sitio, aunque me cuesta un poquito entender el idioma lo voy descifrando como puedo, pero me gusta hacerlo ya que poco a poco lo voy comprendiendo.

Un gran saludo desde Buenos Aires.

Imma Cauhé ha dit...

Bonica la poesia, ha quedat perfecte.

M. Roser ha dit...

Els records, si són bons, que durin i sinó ho són, i no volen marxar del racó de la memòria, sempre els podem ignorar...
Bona nit.

Roser TR ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris m'animen a seguir endavant.

Nasara ha dit...

Podem intentar esborrar els records amb múltiples formes però, de vegades, ni així aconseguim que marxin. Aquest comentari no pretén ser un desànim, tot el contrari: recordar llunes de tristesa o d'alegria immensa no ens ajuda a recordar, de vegades, que som vives? I què bonic que és, viure!
Ha estat tot un plaer llegir-te. Seguiré.