Busco inspiració
i ja sento la tornada.
Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.
Gaudeixo dels trobadors
i del teu cos quan t'imagino.
El pensament obert,
els ulls clars,
pell de cotó
fan la resta
d'aquesta breu cançó.
Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.
No vull aigües passades,
ni torrents de llàgrimes caducades,
ni tupins buits,
cassoles escalfades.
No vull amors absoluts
ni promeses oblidades.
Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.
Et vull fresc i natural
amb els ulls ben vius encara,
il.lusions no oblidades,
esperances guardades.
Et vull clar i transparent,
savi i neci alhora,
et vull per mi latent
sempre amatent,
la teva ànima,
present...
Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.
5 comentaris:
Sembla que diguis: 'Escolta Sepharad: no vull res si no és cert; no em cal res si no és lliure' i el vers es fa aspriu al clatell...
La cançó segueix el ritme del pentagrama de lletres, amb certesa, llibertat i assertivitat.
Hola Roser, en mi paseo diario con mi Somorgujo Asombrado visitando blog amigos llegué hasta acá, me costo un poquito entender el idioma, pero de a poquito lo fuí logrando.
Me gusta tu estilo, vendré seguido.
Un gran saludo desde Argentina.
Muchas gracias Roberto.Saludos desde Barcelona
Gracies Pilar, t'agraeixo que em segueixis. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada