dimecres, 18 d’abril de 2012

De diumenge...

Ploren runes de malvestats,
tanqueu les portes,
passeu els forrellats.
No deixeu
que el silenci
habiti entre vosaltres.
Que la violència
dels mots sense dir
no us tornin
mesquins els records.
M'engalanaré de diumenge
i èbria d'il.lusions
em sabré lliure
de l'oblit.

7 comentaris:

M. Roser ha dit...

De vegades és bo una mica de silenci, però un silenci voluntari, per reflexionar i amorosir els records...
Les il·lusions i el goig de viure, sempre ens fan sentir lliures...
Petons.

Laura C ha dit...

Roser, pell de gallina...

Pilar ha dit...

Alliberem els mots...Formem cadenes de paraules, tot imitant les teves, que els doni forma i els permeti crear il-lusions i sentiments.

OZNA-OZNA ha dit...

Mil gracias admirada poetisa por dejarme la estela que dirige a tu bella morada habitada por bellos y sublimes versos. Si no es molestia me quedo a morar en ella ,para que mi alma se deleite con ellos.
Besinos y feliz tarde de domingo.

Nasara ha dit...

"... èbria d'l.lusions em sabré lliure de l'oblit". M'encanta. He llegit la poesia tres vegades, i de cada lectura he tret coses noves. Al final, però, coses de la ment... he acabat pensant amb aquelles persones que, a causa d'una enfermetat, es veuen abocades a l'oblit. M'atreviria a afirmar que el que has escrit no té res a veure amb això, però em feia gràcia comentar-te fins on m'han dit les teves paraules. M'han fet volar alt! Una abraçada!

Verba volant, scripta manent ha dit...

"la violència dels mots sense dir" S'acostuma a treure importància al silenci, no obstant això, pot arribar a ser agressiu i violent! Fins aviat i preciós poema:)

Olga Xirinacs ha dit...

Dius en el teu poema unes quantes raons que em convindria portar a la pràctica.
La teva poesia és confortable, amiga.