diumenge, 29 d’abril de 2012

Dona

Dona inconscient!
t'emmiralles en la lluna
cada nit a l'hora punta.
No saps
que és un miratge
d'innocents?
Et retorna imatges fingides
de comptades llunyanies,
romàntiques avingudes
de miralls opacs,
amics i amants
d'instituts primaris,
un amor imaginari
que es fon cada dia.
Ets a la vasta esplanada
dels anys viscuts.
No esperis més la lluna, Dona.
Tu ets llum creixent,
esplet de maduresa,
tendresa sublim.
I amb la saviesa dels que estimen
ets Dona, plena,
tu ets lluna i conscient.

11 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"la saviesa dels que estimen" m'agrada molt, faria passar de l'inconscient al conscient.

Gràcies per seguir-me!

OZNA-OZNA ha dit...

mil gracias por regalarnos la suprema belleza y sensibilidad de tus versos dulce poeta, besinos y feliz tarde de domingo con todo mi cariño.

Nasara ha dit...

Roser, com m'agrada aquesta poesia. La relació de la dona amb la lluna, a banda de ser molt molt poètica també té una història preciosa. Es remonta a l'època que les dones eren considerades sagrades... elles eren conscients de la influència de la mare (la lluna)... Què bonic!!! Felicitats!!

M. Roser ha dit...

Penso que emmirallar-se en la lluna no fa cap malt, mentre siguem conscients que les imatges que ens retorna són un miratge...
Però ningú ens pot prohibir pensar que algú se la mira al mateix instant
i pensa en nosaltres, somniar sempre és possible...
És veritat que som tot el que podem desitjar com a persones...
Però jo segueixo mirant la lluna!!!
Petons.

Pilar ha dit...

Descrius la bellesa de la dona sense engany, allunyada de la de la lluna que acostuma a mentir...als que estimen.
M'agrada com desfàs el mite i iguales el cedl i la terra amb els versos.

Roser TR ha dit...

Gràcies a tots per deixar el vostre comentari.
Helena, la saviesa es porta al cor, els bons sentiments, els que estimen seran conscients de la bellesa de la vida. Salut i gràcies per seguir-me.

Hola Nasara, la lluna et fa somiar i a cops ets inconscient de la realitat. Amb els anys et converteixes en experiència i la dona és lluna i conscient. Moltes gràcies i m'agrada molt que t'agradi aquesta poesia. Personalment també m'hi sento reflectida. Salut i moltes gràcies per seguir-me.

M. Roser, seguidora fidel. També jo miro la lluna però en aquest poema volia reflectir els miratges juvenils i inconcients que traslladent a altres punts la responsabilitat de la felicitat. Quan ets dona i madura saps que tot depèn de tu ser feliç i aleshores no et cal la lluna per a somiar. Ets dona i conscient de tu mateixa.
El poema està inspirat en el refrany que diu : què vols? la lluna en un cove...no l'has sentit mai? Salut i gràcies M. Roser.

Hola Pilar, amiga, que bonic el teu comentari. Sí el que pretenia era desfer el mite de la lluna. Les dones madures som lluna i tot. És un homenatge a la dona valenta que no necessita emmirallar-se en res per saber-se plena, lluna i conscient. Petonets i moltes gràcies per seguir-me fidelment.

jomateixa ha dit...

Orgullosa de ser dona.

Olga Xirinacs ha dit...

Per molta crisi que hi hagi, no ens faltarà la lluna i al seu reflex sobre el mar somiarà una dona.

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
ecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


COMPARTIENDO ILUSION
ROSER

CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...




ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE THE ARTIST, TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA ENEMIGOS PUBLICOS HÁLITO DESAYUNO CON DIAMANTES TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA,JEAN EYRE , TOQUE DE CANELA, STAR WARS,

José
Ramón...

Jordi Dorca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Reconec que sóc un mal comentarista, però confirmo que vindré, tot sovint, a esguardar aquests lluminosos poemes on la lluna resta empal·lidida.