Mirada a mar

Mirada cara mar de l'imperial,
onatge i revolta, sorollosa
la cova interior, destí final.
Ni un raig de sol s'entreveu
en la mar grisa, com els dies,
com els dits que rastregen
el cos fos d'un vell amant.

De gairell, mirada al mar
onatge suau, sense revolta.
Un bri de llum, sol naixent
acarona la sorra de l'Imperial,
les pedres impertèrrites
d'un passat gloriós.
Res no fa entreveure el retorn,
guerrer vencedor cos a cos
vençut a cor obert, a mar closa.

Mirada fita a l'horitzó,
ni ancora ni vaixell, només l'infinit.
La mar calma  embolcalla els sentits.
Fressa, calfreds, un punt a l'horitzó,
el destí inexorable la crida, i s'hi lliura,
sense penediment se'n va.

Que m'enterrin

Que m'enterrin
sota una vinya
d'on vaig renéixer
fugissera del vi.

A

He  apadrinat AMANYAGAR.
Fer un manyac. Que bonic i que tendre poder amanyagar o ser amanyagat.

...i olorar les primaveres

Tornar a renéixer
i olorar les primaveres.

Per tu petitó,
repintaré els contes
descolorits de les golfes.
Dibuixaré ocellets
i papallones
que volaran entremig
dels teus dies d'infant.

Per tu petitó,
sonaran les notes
del vell piano
i els acords adormits
de polsoses guitarres,
Ja els violins,
afinen les cordes.

Per tu petitó,
escriuré lletres
de cançons infantils,
poemes de fades i gnons,
de pirates i  princeses,
i com les bruixes es pentinen,
porta dol el caragol.

Per tu petitó
aniré al bosc silvestre,
colliré floretes,
faré farcells d'il.lusions,
entraré al mar ferotge
a buscar estrelles
i cavallets.

Quan la mare i el pare
t'acaronin,
t'omplin de tendresa
i els petons siguin el bressol,
m'esmunyiré sense fer soroll
a pintar  noves primaveres,
sols i flors de tots els colors,
per a tu petitó.

Dona

Dona inconscient!
t'emmiralles en la lluna
cada nit a l'hora punta.
No saps
que és un miratge
d'innocents?
Et retorna imatges fingides
de comptades llunyanies,
romàntiques avingudes
de miralls opacs,
amics i amants
d'instituts primaris,
un amor imaginari
que es fon cada dia.
Ets a la vasta esplanada
dels anys viscuts.
No esperis més la lluna, Dona.
Tu ets llum creixent,
esplet de maduresa,
tendresa sublim.
I amb la saviesa dels que estimen
ets Dona, plena,
tu ets lluna i conscient.

De diumenge...

Ploren runes de malvestats,
tanqueu les portes,
passeu els forrellats.
No deixeu
que el silenci
habiti entre vosaltres.
Que la violència
dels mots sense dir
no us tornin
mesquins els records.
M'engalanaré de diumenge
i èbria d'il.lusions
em sabré lliure
de l'oblit.

Dónde estabas

Dónde estabas hasta ayer
que tus versos no llegaban.
Con profunda voz
me sumerges en altivos
días de poesía.
No sabía encontrarte
y saborear tu miel
en mi lecho de fantasmas.
Ecuánime inspiración
percibo a cada instante,
más no sé interpretarte
cuando no es tu voz
quien me susurra.
Sé instinto primitivo,
que me inunda
y me cautiva,
me aprisiona
y te mendiga
tu boca en la mia.

Com una enganyifa

Com una enganyifa
et porto pegat a la pell.
M'esmerço en la pulcritud
i cada dia et desincrusto
amb indiferència,
fregall d'espart.

A punta de dia
Record,
la teva olor
resta impertèrrita,
inalterable, m'amara.
Giro a la dreta, volto
pas enrere, endavant
quin enrenou!

Tens el dies comptats
Record,
avui amagada
t'esperaré
i t'engarjolaré
amb lleixiu del fort.

Com serà?

Com serà
quan ja no sigui jo?
Com serà
quan aquest cos
sigui un altre?
Una altra l'estructura,
la sang,
uns altres els cabells,
els ulls.
Pensaré encara en tu?

Pot ser,
que en els successius móns
d'aquesta roda interminable
de la vida i la mort,
passem de carn a carn,
de mà a mà,
de cor a cor.

Però no canviarà
aquest element
misteriós de tristesa
que sento quan te'n vas,
aquest desànim
que m'impulsa
a buscar-te cegament,
que em retorna
al teu costat,
sense remei.

I, els ulls?
que importa
que no siguin
aquests ulls,
et seguiran,
fidels,
on vagis,
mentre t'estimi.

Cançó

Busco inspiració
i ja sento la tornada.
Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.

Gaudeixo dels trobadors
i del teu cos quan t'imagino.
El pensament obert,
els ulls clars,
pell de cotó
fan la resta
d'aquesta breu cançó.

Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.

No vull aigües passades,
ni torrents de llàgrimes caducades,
ni tupins buits,
cassoles escalfades.
No vull amors absoluts
ni promeses oblidades.

Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.

Et vull fresc i natural
amb els ulls ben vius encara,
il.lusions no oblidades,
esperances guardades.
Et vull clar i transparent,
savi i neci alhora,
et vull per mi latent
sempre amatent,
la teva ànima,
present...

Res no vull si no és cert,
res no em cal si no és lliure.