Dona

Dona inconscient!
t'emmiralles en la lluna
cada nit a l'hora punta.
No saps
que és un miratge
d'innocents?
Et retorna imatges fingides
de comptades llunyanies,
romàntiques avingudes
de miralls opacs,
amics i amants
d'instituts primaris,
un amor imaginari
que es fon cada dia.
Ets a la vasta esplanada
dels anys viscuts.
No esperis més la lluna, Dona.
Tu ets llum creixent,
esplet de maduresa,
tendresa sublim.
I amb la saviesa dels que estimen
ets Dona, plena,
tu ets lluna i conscient.

De diumenge...

Ploren runes de malvestats,
tanqueu les portes,
passeu els forrellats.
No deixeu
que el silenci
habiti entre vosaltres.
Que la violència
dels mots sense dir
no us tornin
mesquins els records.
M'engalanaré de diumenge
i èbria d'il.lusions
em sabré lliure
de l'oblit.

Dónde estabas

Dónde estabas hasta ayer
que tus versos no llegaban.
Con profunda voz
me sumerges en altivos
días de poesía.
No sabía encontrarte
y saborear tu miel
en mi lecho de fantasmas.
Ecuánime inspiración
percibo a cada instante,
más no sé interpretarte
cuando no es tu voz
quien me susurra.
Sé instinto primitivo,
que me inunda
y me cautiva,
me aprisiona
y te mendiga
tu boca en la mia.

Com una enganyifa

Com una enganyifa
et porto pegat a la pell.
M'esmerço en la pulcritud
i cada dia et desincrusto
amb indiferència,
fregall d'espart.

A punta de dia
Record,
la teva olor
resta impertèrrita,
inalterable, m'amara.
Giro a la dreta, volto
pas enrere, endavant
quin enrenou!

Tens el dies comptats
Record,
avui amagada
t'esperaré
i t'engarjolaré
amb lleixiu del fort.